Comunicat del SP de CGT Catalunya
Davant la vida podem prendre dues actituds: anar passant o
implicar-nos en resoldre els problemes i canviar allò que va en contra
nostra. Ara fa cent anys, els nostres avantpassats ho van tenir clar. L’any
1918, al barri de Sants de Barcelona, van reorganitzar la CNT per
adequar el sindicat a la realitat de l’època i convertir-lo en una eina
de lluita més potent. I acte seguit, van promoure la Vaga de La
Canadenca, que va acabar sent general a moltes poblacions, i que els va
permetre guanyar la jornada de 8 hores de treball. Era el primer lloc
del món on s’aconseguia.
A ningú se’ns escapa que la majoria ara encara vivim millor que els
que ens precediren, els i les treballadores de fa un segle. Els drets
que ara tenim els van anar esgarrapant amb lluita i patiment, però també
victòries, generacions anteriors a la nostra. Ha sigut gràcies a
l’organització dels i les treballadores, al marge de les institucions i
moltes vegades directament en contra, que es van anar guanyant aquestes
millores en les nostres condicions de vida: obrint conflictes als centres de treball i prenent els carrers.
Ara, en canvi, tenim una sensació d’estar a la defensiva. Els darrers
anys, amb l’excusa de la crisi i de les necessitats de reorganització
del capitalisme, hem vist com les nostres condicions de vida es van
deteriorant de manera progressiva: els salaris reals baixen, es van
reformant i reduint moltes prestacions laborals, els poders polítics
legislen incrementant els privilegis dels empresaris i retallant les
nostres capacitats de defensa… Les successives reformes laborals, la
“llei mordassa” i la submissió del sistema judicial als grans bancs en
són varis exemples. Sabem de què parlem: ho estem patint en carn pròpia.
Davant d’això, tenim dues opcions. Una és acotar el cap i limitar-nos
a anar passant. Ens deixen votar en unes eleccions que sabem que no
serveixen de res, més enllà de legitimar el poder polític. I ens deixen
gastar el poc diner que ens sobra del salari (si és que ens en sobra,
cosa cada cop menys habitual) en una mica de consum. L’altra és
plantar-nos, organitzar-nos i respondre col·lectivament no només per
defensar-nos, sinó per seguir millorant les nostres condicions de vida.
Els i les treballadores som la immensa majoria de la població del nostre
país, del conjunt de l’Estat i de tot el món. Fent nostre l’eslògan del
moviment feminista, si ens aturem, el món s’atura. Simplement cal que
prenguem consciència de la nostra força, que ens organitzem i que ens
decidim a exercir-la.
Aquest 1r de maig és una bona ocasió per recordar-ho. Som conscients
que l’actual sistema econòmic i polític és una màquina d’explotació i
d’opressió dels treballadores i treballadores. Tenim clar que no
volem el futur de precarietat que aquest sistema ens ha preparat, que
ens volem fer respectar i revertir aquesta tendència a l’empitjorament
de les nostres vides. Per això ens cal enfortir la nostra
capacitat d’organització. Des de la CGT ho tenim clar, i volem ser una
eina en aquest procés. Adaptant-nos, com ara fa 101 anys, a una realitat
canviant ja que el capitalisme va actualitzant ràpidament les seves
formes d’organització, però mantenint intacta la seva base: l’explotació
del nostre treball. Però volem començar a construir també aquesta
resposta. Una resposta que implica lluitar fora de les institucions i al
marge de les urnes, allunyant-nos dels seus cants de sirena que tant
sovint han desactivat les nostres lluites.
Volem ser ingovernables perquè necessitem ser autònoms i actius. La lluita és als centres de treball i al carrer.
On treballem per viure i on vivim. Només així tornarem a la dinàmica de
recuperar drets i d’enfortir-nos per veure com una realitat viable fer
el que és realment necessari: destruir el capitalisme i el patriarcat i
edificar una societat lliure formada per persones lliures. On ningú ens
oprimeixi i on ningú oprimeixi.
El 1r de maig, com la resta de l’any, la lluita és al carrer
Comunicat del SP de CGT Catalunya
