SSCGTHV

jueves, 29 de abril de 2021

No creiem en promeses, sino en lluites

 



 

Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya en motiu del 1r de maig

 

És 1r de maig, dia que no l'hem de recordar com un festiu, sinó com un dia de lluita. Commemorem la revolta iniciada per la classe treballadora dels EUA el 1r de maig de 1886, que reivindicava la jornada laboral de 8h, per la qual 5 treballadors anarquistes van ser executats a conseqüencia d'un muntatge policial i d'un procés judicial infame.
 
Més de 100 anys més tard, la lluita no ha canviat gaire. La jornada màxima de 8h cada cop es respecta menys: hores extres no remunerades, teletreball sense horaris, subcontractes i persones obligades a cotitzar en règim d'autònoms, jornades de repartiment inacabables... Totes aquestes són sols algunes expressions de l'explotació salvatge que la classe treballadora estem vivint a mans del capitalisme. A tot això li hem de sumar la doble o triple jornada que han d'assumir la gran majoria de dones treballadores; un treball no remunerat indispensable per al sosteniment del capitalisme.
 
Acumulem casos de semiesclavitud com els de les treballadores de la recollida de la fruita a Lleida, Monserveis al Berguedà o els riders ultraexplotats per empreses criminals com Glovo, Deliveroo i altres que presenten el patiment 2.0 com a innovació positiva. Per a ells.
 
En el context actual de crisis total (sanitària, econòmica, social, ecologica...) el sistema ha demostrat un cop més els interessos de quina classe beneficia, mentre es prepara per noves ofensives contra els i les treballadores. Durant els propers mesos veurem com molts dels Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO), que han estat en gran mesura subvencionats per l'estat durant un any, es van convertint en Expedients de Regulació de l'Ocupació (ERO). A més, els acomiadaments i tancaments patronals es beneficiaran del règim jurídic que les últimes reformes laborals han anat creant. Un règim que afavoreix totalment als empresaris i que ens deixa als i les treballadores amb una única defensa: la lluita sindical, perquè sabem que dels nostres governants no s'ha d'esperar res.
 
On és la cacarejada derogació de la Reforma Laboral del govern més d'esquerres de la història mundial? On és la protecció de la sanitat pública i les internalitzacions amb que s'omplen la boca diversos governs de la Generalitat? No esperem cap avenç que no sigui obtingut per la nostra ferma pressió com a classe treballadora.
 
Finalment, les hienes del capitalisme ja fa temps que van darrere del botí que representen les pensions. Busquen poder mercantilitzar els diners que asseguren una vida mínimament digna a les persones més grans. Si deixem que això passi ens condemnem a un present i futur molt negres.
 
Quina és la resposta que hem de donar? La de sempre, la única que funciona: organització i lluita.
 
Organització per ser més fortes, per combatre unides, colze a colze contra qui ens explota i oprimeix.
 
Lluita per evitar la mercantilització de les pensions, l'habitatge, la salut, l'educació i també per assolir unes condicions de treball que permetin viure dignament i no serveixin per enriquir a quin ens explota.
 
Aquest primer de maig sortim al carrer per aturar-los, a tots, com ho farem l'endemà des de les organitzacions de la classe obrera, colpejant cada cop amb més força i sent cada cop més punys alçats.  Aquest món possible que anhelem només ho serà per nosaltres mateixes.
 
VISCA EL PRIMER DE MAIG
VISCA LA CLASSE TREBALLADORA!
 
Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya

lunes, 6 de julio de 2020

CONCENTRACIÓN EN CONCELLERÍA DE SANITAT

Después de realizar dos concentraciones en las puertas del Hospital de Viladecans (10 y 17 de junio) la Sección sindical de CGT y trabajadorxs asistiremos a la concentración. la lucha sigue...


 



lunes, 14 de octubre de 2019

CGT CAT - Una sentència que ataca les llibertats i els drets civils

 
Una sentència que ataca les llibertats i els drets civils
Secretariat Permanent de CGT-Catalunya 
 
Després de dies de filtracions poc innocents, aquest matí s’ha fet pública la sentència del Tribunal Suprem contra 12 polítics catalans pels fets del voltant de l’1 d’octubre de 2017. En ella es condemna per sedició a les encausades que des de fa més d’un any i mig estan empresonades a penes que van de 9 a 13 anys de presó. Un cop coneguda la sentència constatem que s’ha escrit una nova pàgina en el rearmament repressiu i punitiu de l’estat, ja que obre la porta a tipificar amb el delicte de sedició reunions i manifestacions incòmodes a l’Estat i al govern de torn.

Des de la CGT hem combatut, i ho seguirem fent, les polítiques que han portat a terme en el govern de la Generalitat algunes de les encausades i els partits que representen. Hem patit operacions repressives orquestrades des de les seves conselleries i certifiquem com alguns d’aquests partits han perseguit la protesta social demanant el màxim de penes possibles en fets com Aturem el Parlament.

Potser per això tenim suficient perspectiva com per ser conscients que això no va ni de persones ni d’historials d’uns i altres. Això va de criminalització del dret de protesta i de l’organització política i social. De rearmament repressiu de l’Estat. El sedàs aplicat en aquest nou judici polític serà el precedent sobre el que l’Estat reforçarà la seva brutalitat en processos futurs, que ens afectaran a totes, normalitzant l’aplicació de la màxima repressió possible a tothom que actuï coordinadament contra els seus interessos.

La deriva punitiva, sempre present, s’està accentuant i consolidant. Els i les joves d’Altsasu, els centenars de milers de multes de la llei Mordassa, la violència policial, les operacions contra el moviment llibertari, les persones que han hagut de marxar del país per evitar revenjes o muntatges policials.

I sí, els i les encausades de Sabadell per explosius que no existeixen, bombes que no han esclatat i un terrorisme que actualment només està present en forma de criminals desnonaments contra desenes de milers de famílies de la classe treballadora. Constatem, també, que els partits polítics ignoren conscientment aquests empresonats i aquestes repressions, mostrant el que alguns entenen per solidaritat de primera i de segona.

Com davant la brutalitat de l’1 d’octubre, com als diferents muntatges policials, com cada vegada que resistim les porres de Guàrdia Civil, Mossos d’esquadra, Policia Nacional. Contra la seva repressió i rearmament legal contra la població, la resposta és sempre al carrer i a l’autoorganització popular.

Secretariat Permanent de CGT-Catalunya
14 d’octubre de 2019